Girona

En total vam ser quinze. Sabia que seria un cap de setmana rodó, i feia tants dies que hi pensava que no m’esperava que m’arribés a sorprendre de res. Però quan tocava la guitarra tot cantant el poc que la meva ressentida veu em deixava, i ens observava a tots reunits, em va xocar moltíssim que tot i que faci tan poc temps que ens coneixem, podem anar tant a la una.
Perquè cadascú té una relació diferent amb cada un de nosaltres, però en grup ens entenem de meravella. I tenim mil bromes conjuntes, i quan no ens veiem ens enyorem de la mateixa manera.
I és que tot i que vivim tan allunyats i que els caps de setmana com aquest no es puguin freqüentar, tenim tot el temps del món per endavant i podem fer que aquesta amistat de grup que tot just acaba de sorgir duri anys i panys. I si això acaba essent així, ja us dic jo que gaudirem d’un munt de nits i dies com aquests que hem passat a Girona.
Ara el que ens toca és trobar a faltar aquests dos dies i esperar amb il·lusió que n’arribin de nous.

Molts petons per tots els que hi vau ser, que no em puc estar de citar-vos: Nona (la currante que ho va organitzar ^^), Àdam (uóóó), Culle (ja arriba la Lola!!), Empala (el millor friki de la terra :P), Alba (salsa positiva xDD), Pet (putu jerki...), Noia (amunt Sant Andreu!), Kenji (Vota CiU!! xD), Paula (germana de nona... és broooma ^^), Pau (o Paz xDD), Boig (el nen s’ha fet gran ;) ), Mar (Oio?? Kaka de l’Arale...), Idro (profeeee), Freixa (uix... quasi perds la Teisa i et quedes una estona més amb nosaltres! xD).

Volem + manga en català!

Otakus dels Països Catalans:

No us heu plantejar mai per què heu de practicar la vostra afició en una llengua extrangera? No creieu que teniu el mateix dret que qualsevol altre aficionat al manga a llegir còmics en el vostre idioma? I és que si ells poden frikejar a gust, per què no ho podem fer nosaltres? Per què sempre hem d'acabar sotmesos a allò que Espanya vol?

Per tots aquests dubtes, aprofitant que se celebra un dels esdeveniments otakus més importants d'Europa, i que té una ciutat important de la nostra terra com a seu, els aficionats catalans del manga fem aquesta crida: volem que a arreu dels Països Catalans es publiquin més còmics en la nostra llengua, volem que de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó es puguin llegir les millor sèries de còmic japonès en català. I és per això que hem escrit aquestes línies, per unir-nos en campanya per un objectiu. Si esteu interessats en col·laborar amb la nova plataforma contacteu amb nosaltres a: manga_encatala@hotmail.com

Units aconseguirem el que és just! Tatakae Otaking també en català!

.

Campanya VOLEM + MANGA EN CATALÀ

.

..

(Text que serà portat al proper Saló del Manga de Barcelona el cap de setmana del 27 al 29 d'Octubre de 2006, iniciant així la Campanya VOLEM + MANGA EN CATALÀ)

Salvador

La pel·lícula tot just acabava, sortien els primers crèdits: noms dels actors, productors, realitzadors... al meu voltant la gent ja començava a aixecar-se, però jo no em movia. Mirava la pantalla sense ni veure-la, inmersa en els mil pensaments que em venien al cap i que m’havien acompanyat durant tota la projecció, submergida en les llàgrimes que em queien per les galtes des de feia ja una bona estona, ofegada en l’odi i la ràbia que corrien per les meves venes al saber que tot allò no era cap invensió, que era ben real.
Doncs tot hi haver entrar a la sala amb la certesa que no seria una pel·lícula maca i que segurament acabaria plorant, em vaig trobar de cop en un indret d’incerteses i de certeses, de dubtes i de seguretats, de pors i d’empentes. I dins d’aquest mar de contradiccions vaig notar com el foc de dins meu creixia tot fent sorgir mil filosofies i mil frustracions.
I és que tot aquell batibull de pensaments que tenia dins del cap, mentre els meus ulls veien baixar lletres i lletres, no feia res més que envoltar una sola figura: la del protagonista de la pel·lícula que acabava de veure, la del noi que va ser condemnat a mort, la del jove idealista que va patir la pena capital de la manera més dura possible i malgrat això no es va doblegar i va conservar la seva dignitat fins al final. Si tots comptéssim amb l’aplom que Puig Antich va demostrar en els moments més difícils, possiblement ja hauriem aconseguit el que volem.
Quan finalment em vaig aixecar de la butaca, la meva ment va tenir un nou pensament, i en aquest cas el que va fer va ser extranyar-se, sorprendre’s i fins meravellar-se de com una sola compilació de dues hores, entre imatges i sons, havia pogut tocar-la tantíssim.

Post-Partit

Perquè el partit va ser genial, perquè el resultat, el millor, perquè va ser fenomenal tornar a veure a tota la gent d’Olot, perquè els que tenia als costats durant el partit va resultar ser fantàstics, perquè se’m posava la pell de gallina al sentir 55000 persones cantar el nostre himne a una sola veu, perquè entre gol sud, tribuna i lateral, es pot dir que estàvem repartits per tot el camp. Perquè vaig riure moltíssim al intentar fer volar els avions de paper que no hi havia manera que passessin de la fila del davant, perquè la comunicació a crits entre el gol sud i el gol nord era que ni per telèfon, perquè esperàvem a base de “ja ve, ja ve” que arribés la onada. Per la retrobada després de més d’un mes, per les noves conèixences, per tots els crits, les gralles i les cançons, perquè hem sortit a TV3 cantant Els Segadors, pels bascos que ens vam trobar al metro de camí al Camp Nou, per totes les estalades i les ikurrinyes que van fer acte de presència, per tota la gent que em vaig trobar per sorpresa i de casualitat, pels que no vaig veure però sabia que hi eren, pels 90 minuts de futbol que es van fer tan i tan curts, pels jugadors que van jugar sabent que per una vegada ho feien sota la seva bandera, per tota la màgia independentista que vaig veure desplegada en tan poc temps.

Per tot això, i per l’eufòria que encara dura: CATALUNYA – EUSKADI, molt més que un partit!

Junts l'acabarem portant!

Aquest és el vídeo censurat, l’anunci que han prohibit aquells que no volen que la realitat surti massa a la llum. Ho han fet amb una excusa barata, sense argument: - L’anunci de la Plataforma pro Seleccions podria fomentar comportaments discriminatoris entre els menors, provocant danys de difícil restauració. I nosaltres ens preguntem: és aquest un motiu de pes per censurar l’espot, si tenim en compte que realment incita a tot el contrari, a no marginar ni discriminar? O el que passa de debò és que en aquest país gaudim d’una gran ''llibertat d’expressió" on quan una organització fa un espot publicitari que a ells no els hi agrada, tot i que reflecteixi la pura realitat, el censuren?
Així doncs, qui té raó? Ells o Nosaltres? Sou lliures de pensar el que vulgueu. Abans de tornar a reafirmar la vostra opinió obriu una mica la vostra ment i torneu a mirar el vídeo; on veieu el foment de la discriminació entre nens? Nosaltres sols hi veiem una colla de nois jugant a futbol, deixant de banda les diferències nacionals.

Junts l’acabarem portant. Una nació, una selecció.

Jordi Pons i Marina Matamoros
http://jordipons.blocat.com