
Sóc persona de llàgrima fàcil, ho tinc molt clar. Quan alguna cosa em fa enrabiar, quan em poso nerviosa, quan em col·lapso i, evidentment, quan estic trista, puc tenir la cara molla en un pim pam. I em desagrada perquè de vegades és millor aguantar el tipus i jo no me’n surto mai.
Ara bé, també és cert que no recordava cap moment d’aquests recents dinou any en què hagués acabat plorant d’emoció. Potser els ulls humitejats... però aquell llorar de felicidad que diu l’Amaral en una de les seves cançons, aquella llàgrima viva que em vau treure vosaltres, malparits, no l’havia experimentat mai.
Que de fet, ara hi penso i me’n adono que el moment en qüestió no va ser més que la culminació de tot el que havia arribat a desbordar aquella nit. I és per això que podria anar anomenant tots els sentiments que m’omplien, però, sincerament, em fa una mica de vergonyeta. Prou que he fet reconeixent aquí públicament que sí, que em vau fer saltar les llàgrimes d’emoció, i que això no ho fa qualsevol persona (ni de qualsevol manera).
I posaria totes les cançons del CD, posaria l’escrit, les dedicatòries, les fotos, la llibreta tan ben cosida, la samarreta friki (que ara mateix porto a sobre)... ho posaria tot. Però els lectors esporàdics del bloc els seria absolutament igual i possiblement ni s’ho mirarien.
Això sí, no em quedaré sense presumir d’amics (que, al final, és l’únic que volia amb aquesta actualització) i deixaré la lletra de la cançó, perquè tothom vegi com s’ho han currat i sàpiguen com n’estic, d’agraïda.
Així que moltes gràcies, xiquets. Potser tindrà la mateixa melodia, però supera La Bamba de bon tros!
Per celebrar el teu cumple,
per celebrar el teu cumple
es necessita una mica de frikisme,
una mica de frikisme,
com la Marina que té ulls de xina,
que té ulls de xina i un bon somriure,
Marina, Marina.
Ai Marina, Marina
que expliques contes
i ara ja ets cap de cau.
Marina, Marina (Puck!)
Marina, Marina (Pantalone!)
Marina, Marina (Yerma!)
Marina, Marina (19 anys!).
Per ser com la Marina,
per ser com la Marina
hauràs de fer moltes sessions de frikisme,
moltes sessions de frikisme
com fa el Harry, com fa el Ron, com fa l’Hermione.
Marina, Marina...
Esperem que t’agradi,
esperem que t’agradi
aquesta cançó que hem fet tots junts per tu,
que hem fet tots junts per tu.
Per la Marina, la noia que ens motiva.
Per la noia que ens motiva,
i amb un somriure ens omple de vida,
ens omple de vida la seva alegria,
ai Marina, Marina.
Marina, Marina...